'Apòstols dels drets absoluts' : democràcia i drets naturals a l'Espanya liberal

Abstract

Al llarg de les dècades centrals del segle xix els sectors democràtics i republicans espanyols van defensar i promoure processos de construcció de ciutadania política i socioeconòmica. Per fer-ho, un element distintiu pel que fa a la cultura política del liberalisme va ser l’ús recurrent d’un llenguatge dels drets que els entenia com a vinculats naturalment a l’home. Conceptes com el de sobirania, la defensa del dret d’associació o les diferències estratègiques dels demòcrates van estar travessades per aquest marc de referència cultural compartit i les interpretacions que se’n feren. En aquest article resseguim la trajectòria de la democràcia a l’Espanya liberal a partir de l’ús del llenguatge dels drets. Ho fem mitjançant l’experiència política i l’obra pública de Fernando Garrido Tortosa, destacat militant i propagandista de les files demorepublicanes.

During the mid-nineteenth century, Spanish democratic and republican sectors defended and promoted processes of political and socioeconomic citizenship building. In doing so, a distinctive element of the political culture of liberalism was the recurrent use of a language of rights, conceptualized as inherently linked to men. Key notions such as sovereignty, advocacy for the right of association, and strategic divergences among democrats were all influenced by this shared cultural framework and the ensuing interpretations thereof. This paper endeavours to delineate the trajectory of democracy in liberal Spain by examining the deployment of the language of rights. We do so through an analysis of the political experience and public work of Fernando Garrido Tortosa, a prominent activist and propagandist affiliated with the pro-republican faction.